Un pequeño ejercicio en catalán.
Infant refugiat adormit
Com qui reposa
en l’amor o en l’onada,
fill de la guerra,
dorms en la innumerable
falda absente de la fuga.
(Carles Riba)
Niño refugiado dormido
Como aquel que reposa
en el amor o en la oleada,
hijo de la guerra, duermes
en la innumerable
falda ausente de la fuga
Com qui reposa
en l’amor o en l’onada,
fill de la guerra,
dorms en la innumerable
falda absente de la fuga.
(Carles Riba)
Niño refugiado dormido
Como aquel que reposa
en el amor o en la oleada,
hijo de la guerra, duermes
en la innumerable
falda ausente de la fuga
1 Comments:
At 5:59 a. m., Karla said…
Que bonito!
Te comparto esto que escribí en catalán. Seguramente tiene errores. Está en mi blog. Mil besitos!!
Intersecció
No és només el cel el que s'atura quan cau la nit. Tot plegat, el sostre i les estrelles fan complicitat amb el soroll dels silencis. Amb la calma de trobar la teva respiració al meu costat i sentir la pau que es transmet dins de la teva mirada amagada. Somriure llunyà, que s'insinua des de dins del somnis. Però la nit ha de seguir fins aleshores i continuar immòbil en un instant, el mateix en el que torna a començar.
Publicar un comentario
<< Home